Marga Rotger | Teatre Mar i Terra | Palma | Mallorca | 18/03/2016

El teatre Mar i Terra era el punt de sortida de l'espectacle. Lloc emblemàtic de la ciutat de Palma

amb una llarga història. L'edifici es va construir el 1989 i durant la història ha viscut diferents usos,

l'any 2010 es va recuperar després d'una llarga inactivitat i les 150 cadires són un plaer per poder

gaudir d'espectacles com és de na Marga Rotger. Cert que no és el lloc més adequat acústicament, però aquestes carències se superen amb l'excel·lència de la construcció i el seu esperit creador.

Na Marga Rotger presentava nou músic a la seva banda, en Toni Comas al teclat que sense dubte

va passar l'examen amb nota i un gran complement per la resta de la banda Genis Galvez al baix,

Esther Oller a la bateria juntament amb la ma directora de na Marga Rotger a la veu i guitarra.

El concert començà amb un tema del seu primer treball titulat “El viatge”, en concret “L'olimp

perdut” el segon d'aquest primer pas de na Marga. Continuant amb versió de Manel per retornar a

temes propis tant ja coneguts com de nous que formaran part del seu nou disc que es registrarà ben

aviat. El seu concert es va moure pel folk-pop amb clars gestos de complicitat al jazz i swing,

sempre amb lletres directes i molt treballades. No va faltar un homenatge a Lluís Llach ni la

presència de convidats, en concret na Marta Ballester a les veus. La darrera cançó va ser “Ganes de menjar-me el món” nou tema prou reflectant de les intencions de na Marga i la seva banda.

Egara.

Papa Topo + Ceremoney + Sr. Anderson | Refugi Musical | El món del ROCK & Mallorca Music | La Red Club | Palma | Mallorca | 18/03/2016

I organitzàrem el nostre 4t esdeveniment... aquesta vegada, juntament amb els nostres companys de Mallorca Music. Refugi Musical eren les paraules elegides per donar nom a aquest nou cicle de concerts creat per ja els anomenats, que per la primera edició comptava amb el grup mallorquí/barcelonès Papa Topo i els mallorquins Ceremoney. Moltes ganes i il·lusió teníem posada al 18 de març, la data del concert, i és que a nosaltres ens encanta organitzar esdeveniments i encara més si agrada a la gent.

Arribà el dia, divendres 18, i els nirvis passejaven pels nostres cossos per culpa de l'emoció post-festa. Obrírem les portes a les 23.00 h i la gent començà a entrar. Uns minuts després, començaven els teloners, els Ceremoney.

Power Pop Tropical amb influències de garatge, així per la cara, aquesta era la curiosa i interessant proposta de la banda mallorquina. Cançons molt balladores, estrofes i tornades aferradisses, puntejos de guitarres bestials, i sobretot, molta festa. La banda composta per Diego López, Víctor Núñez, Gabi Simó, Lluís Galvá i Gori Bujosa (aquest darrer, com a nova incorporació a la guitarra), va fer ballar a tota la gent que ja era per a dins La Red, la sala elegida per la primera edició del Refugi Musical. Brutal concert de Ceremoney, que segur que tota la gent de la sala s'ho va passar en gran.

Canvi de músics, i posada a punt per l'inici del concert de Papa Topo.

I començaren, i la gent va seguir igual que abans, ballant tot el temps i passant-ho en gran.

Papa Topo és una banda de pop mallorquina instal·lada a Barcelona que toca des del 2008 i que a l'actualitat compta amb una nova formació formada per Adrià Arbona, Júlia Fandos, Sònia Montoya i Oscar Huerta. Feren un repàs a tot el seu repertori, on cançons com "La Chica Vampira", "Oso Panda", "Lo que me gusta del verano es poder tomar helado", "En un momento", "Sangre en los zapatos", "Meteoritos en Hawaii" o "Sanguijuela" foren les més cantades i ballades pel públic. És a dir, que tocaren tots els seus grans èxits.

Un concert de 10, d'una gran banda que sempre li quedarà l'honor de ser el primer grup (juntament amb Ceremoney) del Refugi Musical, un cicle de concerts que esperem que a tots vosaltres us agradi i que en els pròxims mesos, encara per decidir la data, durem a terme la segona edició.

Per acabar voldríem donar les gràcies a tota la gent que ens ha ajudat amb aquest projecte. En especial a Runaway, a Edu i Maria de La Red Club & Redbellion, als 2 grups, al tècnic Bruno, a tota la gent implicada a Mallorca Music i El món del ROCK, a BN Mallorca, IB3 Ràdio, Última Hora, Vinilíssim, Diari de Mallorca, 20minutos, Youthing, Europa Press, i a tota la gent que va assistir a l'esdeveniment. (Si ens deixem algú, també gràcies!!). Salut i música!

Lluís Terrassa.

Ceremoney

RAYDEN | Mediyama, Mesh | "En Alma y Hueso" | La Red Club | Palma | Mallorca | 12/03/2016

Dissabte ens ho volíem passar bé, així que vàrem anar al lloc que tantes vegades ens ha fet ballar, la sala La Red Club. Rayden era la proposta musical del vespre del 12 de març, cantautor de rap nascut a Madrid. 

Ganes i nirvis hi havia a la sala, i al voltant de les 22.00 h, començà la festa. Rayden, Mediyama i Mesh ja eren amunt l'escenari. 

La gent des del primer moment començà a cantar i ballar totes les seves cançons i tot, a la vegada que botaven sobre el trespol de la sala, tot era bastant emocionant. Poguérem escoltar cançons com "Matemática de la Carne", "A mi yo de ayer", "Nunca Será Siempre", "Sastre de Sonrisas", entre d'altres. 

Un concert molt emotiu, ple de rialles, ple d'emoció i que va ser el millor final possible de gira per l'artista. Gran vespre. Salut i música per tothom.

Lluís Terrassa.

Sayonara Baby Fest | Dinamo, Hombre Lobo Internacional, Balcan Bus | Sa Possessió | Palma | Mallorca | 26/02/16

Divendres 26 de febrer, vàrem tornar a Sa Possessió, lloc on tantes vegades ens han fet ballar durant tot aquest estiu. Doncs bé, aquesta vegada seria un poc diferent, ja que el concert no es faria al lloc habitual, sinó a la nova sala que han fet allà mateix, anomenada "Sa Tafona". 

El primer artista a tocar va ser Hombre Lobo Internacional, l'autèntic "band man" de Mallorca. Rock'n'roll del bo per escalfar els cossos de la gent. Si no heu vist mai el show d'Hombre Lobo, aneu a un concert seu, vós quedareu impressionats.

Balcan Bus va seguir la festa. Ska instrumental per seguir fent ballant a la gent. Vàrem destacar la quantitat de diferents vents que tenia el grup, una mescla que feia que la seva música sonés bastant curiosa.

I Dinamo va ser el darrer grup de la festa, del Sayonara Baby Fest.

Darrer concert a l'illa abans de partir cap a terres japoneses i clar, la gent li volia donar una bona acomiadada. Des del primer moment la gent es va tornar boja amb l'ska diví de la banda Latina-mallorquina. Repassaren cançons de tots els discs i oferiren un gran show davant un nombrós públic que gaudí de la calentor de la nova sala de Sa Possessió. Un vespre per recordar, per ser el concert pre-gira japonesa. Molta sort per la terra dels dragons.

Lluís Terrassa.

Hombre Lobo Internacional

Triangulo de Amor Bizarro + The Prussians | Nits Cúbiques | Teatre de Lloseta | Mallorca | 20/02/16

Idò sí, per fi vàrem anar a les Nits Cúbiques, a la tercera va ser la vençuda.

Triangulo de Amor Bizarro i The Prussians era la proposta musical pel 20 de febrer al teatre de Lloseta, un cartell molt atractiu i conjuntat amb una proposta d'art, tapes, cervesa, actuacions al carrer i visuals. 

Arribàrem a la sala damunt les 12.00 i The Prussians en poc minuts pujaren a l'escenari. Obriren el concert amb "Kerala", el tema que dóna nom al seu nou treball, un EP, que nosaltres ja hem pogut escoltar i que sona perfecte. Seguiren amb cançons ja típiques de l'indie nacional com són "The Place", "Last Call" o "Cold Trees" i la gent s'ho passava en gran. Balls, rialles, cerveses, el teatre estava a rebentar. The Prussians, grup d'indie rock compost per Dominic Massó, Tino Lucena, Biel des Punt, Jorge Alarcon i Ferchu Vallejos va fer tornar boja a tota la gent, que sorprenentment, se sabien totes les cançons. Brutal concert dels Prussians, que teníem ganes d'ells, ja que no els veiem des de setembre al Solar Fest.

Triangulo de Amor Bizarro, va pujar als minuts d'acabar el grup "mallorquí". Indie Post-Punk era la seva proposta per dir alguna cosa, encara que també amb molta psicodèlia i Space-Noise Rock. Actitud al 100%, gran posada en escena, la gent ballant com a boja... sincerament, ens va costar prendre fotografies en unes bones condicions. La banda gallega venia a presentar disc, "Salve Discordia", un disc més psicodèlic que els anteriors però sense perdre l'indie post-punk que han tingut sempre. Del nou disc destacaríem cançons com "Barca Quemada", "Gallo Negro Se Levanta" o "Luz de Alba". Era la segona vegada que veiem a Triangulo de Amor Bizarro, la primera vegada que els vàrem veure va ser concretament al Solar Fest Mallorca 2014, i bé, aquesta segona vegada ens varen deixar igual que la primera, fascinats i impressionats del seu gran directe. 

Molt bona experiència a les Nits Cúbiques, recomanable 100% per tot amant de la música indie en directe.

Lluís Terrassa.

The Prussians

The Dreaming Spires + Los Chicos de John Deere | Rock al Principal | Pecan Pie | Teatre Principal de Palma | Mallorca | 18/02/16

Rock al Principal, aquest és el nom del nou cicle de concerts organitzat per la promotora mallorquina Pecan Pie, un cicle que s'inaugurà el passat dijous 18 a Palma, concretament, a la sala petita del Teatre Principal. The Dreaming Spires i Los Chicos de John Deere era la proposta per la primera edició, una proposta bona, intel·ligent, i molt atractiva. 

Obriren la nit els alcudiencs Los Chicos de John Deere, un grup que mai havíem vist i que trobàvem molt peculiar. Pop galàctic era la seva proposta, lletres surrealistes i una gran posada en escena. El grup va presentar el seu nou treball discogràfic, "Martí no val la pena", gravat als Estudis Favela per Michael Mesquida. Directe interessant, sense dubte va ser un gran escalfament per tot el que vendria després.

Final del concert i començava a muntar el grup anglès. Minuts després, començaren.

Des de la ciutat d'Oxford a Palma, The Dreaming Spires venia a fer-nos gaudir d'una gran nit. Pop amb influències dels 60s era la seva proposta, una sonoritat meravellosa que ens recordava a grups com The Beatles, The Who o Big Star. La banda encapçalada pels germans Robin i Joe Bennett, ens deixà a tots en la boca oberta dijous passat. Cançons com "Still Believe in You" o "All Kinds of People" ens feren posar els pèls de punta, però sobretot vàrem obrir bé els ulls quan Adela Peraita (Sunflowers/Sterlin), va pujar a l'escenari a interpretar la cançó "We Used To Have Parties" juntament amb la banda. 

Concert de 10 en un lloc de 10 i amb un públic de 10. Moltes gràcies a Pecan Pie per fer tot això possible, perquè si no fos per vosaltres, aquests grups mai vendrien a la nostra illa. Salut i música!!

Lluís Terrassa.

Los Chicos De John Deere

Lili's House, Charly Taylor | Free Art Festival - Winter Edition 2016 | La Red Club | Palma | Mallorca | 12/02/16

Divendres 12 de febrer es va dur a terme el Free Art Festival, el conegut esdeveniment mallorquí, que per primera vegada, ho feia en versió d'hivern. Després de l'èxit tingut el passat estiu, el Free Art Festival tornà a l'illa, més aviat del que ens pensàvem, ja que sempre havia estat a l'estiu. Fizzy Soup, Lili's House, Charly Taylor, Marc Cabot i Josephine dj. eren els noms que podíem veure al cartell, grups de la casa que coneixíem molt bé i 1 grup de fora encara per conèixer.

Arribàrem al voltant de les 00.00 a la sala i Lili's House començà el seu concert. Pop del bo per encalentir el cos, sense dubte una bona elecció. Sons fins d'ukelele mesclats amb guitarra, baix i bateria a la vegada que 3 veus perfectament entonades, allò era la proposta de Lili's House, un grup, que mai ens cansem de veure. El concert acabà i la gent es va quedar ben satisfeta. 

El pròxim torn i darrer per nosaltres era per Charly Taylor. Sisena vegada que els veiem, però mai ens cansarem de veure'ls. Electro-indie-pop era la seva proposta. Cançons aferradisses, solos potents, balls constants... la gent s'ho passava genial. Cal dir que Charly Taylor són un dels grups que millor estan sonant ara mateix, ja que es pot dir que no aturen mai. 

I això va ser el que vérem al Free Art Festival, que justament ens vàrem perdre al grup cap de cartell, els Fizzy Soup, però és que durant tot el dia havíem estat treballant durament i clar, arriba un instant que el cos diu basta.

Fins a un altre Free Art Festival!

Lluís Terrassa.

Lili's House

IZAL | Es Gremi | Palma | Mallorca | 6/02/16

I per fi, la banda madrilenya IZAL, segurament la banda més emergent actual de l'àmbit indie nacional, ens visità. Les ganes de la gent eren òbvies, anys i anys d'espera varen valer la pena, la banda IZAL visitava per primera vegada la nostra illa i ho feia a segurament la sala més grossa que tenim, Es Gremi. Les portes s'obriren a les 20.30 h i la sala es va començar a omplir ràpidament. La gent anava entrant i es col·locava a lloc, amb uns nirvis obvis i també amb unes ganes boges de veure al grup. I el moment arribà, damunt les 21.30 la banda de Madrid va pujar a l'escenari i les 1000 persones de la sala cridaren d'emoció. Començaren amb "Copacabana", el seu nou single, que per nosaltres, és la millor cançó que tenen. La gent cantava amb força èxit darrere èxit. Poguérem escoltar cançons de tots els seus discs, entre elles "El Baile", "Pequeña Gran Revolución", "Qué Bien" o "Despedida". Dissabte passat Mallorca va deixar ben clar que tenia moltes ganes d'Izal, ja que durant tot el concert, tota la gent ho va donar tot i a més, segur que molta gent es va quedar amb les ganes d'anar al concert, ja que la sala va presentar un bon SOLD OUT. Grandíssim vespre.

Lluís Terrassa.

Hamlet + Blind Century + Westpoint | Es Gremi | Palma | Mallorca | 23/01/16

Dissabte 23 de gener, la banda madrilenya Hamlet, actuà a la sala Es Gremi de Palma, nosaltres no ens ho vàrem perdre, així que us contarem la nostra experiència.

Era un grup que ens feia ganes veure. Mesos i mesos amb la data marca al calendari i finalment, va arribar el dia, la banda de metal aterrava a la nostra petita però poderosa illa.

Arribàrem allà al voltant de les 23.00 h i just començava la segona banda de la nit, els Blind Century. Rock meridional del bo per encalentir-nos el cos. Cançons amb potència, bona actitud, solos de guitarra brutals... sense dubte els Blind Century es marcaren un gran concert.

Acabà el concert i l'espera per Hamlet va començar. El nombrós públic es mossegava les ungles pel que passaria en pocs minuts i clar, nosaltres també ho fèiem, ja que era la primera vegada que els veiem, així que teníem curiositat de saber el tipus de show que farien.

I allà sortiren, amb força i moltíssima actitud, J. Molly, Luis Tárraga, Alvaro Tenorio, Paco Sánchez i Ken Hc ja eren amunt l'escenari. Començaren amb cançons com "Limítate" o "Muérdesela", cosa que va fer que tot el públic explotés d'emoció ballant brutalment sobre el sòl de la sala Es Gremi.

 Pogos, cerveses, crits, la gent s'ho estava passant més que bé. No faltaren èxits com "Imaginé", "Irracional", "Jodido Facha", "Para toda una vida" o "Imperfección".

La veritat és que Hamlet va ser una banda que ens va agradar moltíssim, això sí, no vegis com es movien, bots, carreres amunt l'escenari... ens ho varen posar difícil per fer fotos.

Lluís Terrassa.

Blind Century

Oques Grasses + Roig | Teatre Xesc Forteza | Festes de Sant Sebastià | Palma | Mallorca | 18/01/16

Oques Grasses i Roig, aquests són els noms de les 2 bandes que vàrem veure el dilluns 18 de gener, tan sols un dia abans de la revetlla de Sant Sebastià.

El concert era al teatre Xesc Forteza, i era un horari que normalment nosaltres encara ni hem sopat, les 21.00 h.

Arribàrem minuts abans de l'hora dita, i al cab d'una estona, començà la banda mallorquina Roig.

Rock en català amb influències de pop psicodèlic, aquesta era l'aposta del grup compost per Joan Toni Calero, Rafel Adrover, Rafa Capó, Jorra S. Peset, Simó Femenias i Juanjo Tomás.

La veritat és que mai havíem vist a Roig, i cal dir que la primera impressió que ens duguérem va ser bastant bona. Fusió de guitarres, de veus, de sons greus, aguts... allò sonava genial.

Poc més d'una hora de concert, on li va servir a tothom per encalentir-se pel segon i darrer grup, Oques Grasses.

Grup procedent d'Osona, Catalunya, que veiem per segona vegada i la veritat és que estàvem molt contents. Començaren el concert i la gent es va començar a animar. La gent ballava pels passadissos, començava la bogeria, i ja es notava aquell efecte fester. I quan duien ja uns 3 temes, l'emoció de la gent va arribar a la punta de l'iceberg i tothom va començar a omplir el passadís de la primera fila (just davant el grup i també just davant on érem nosaltres fotografiant els músics). La veritat és que vàrem haver de canviar-nos de lloc, ja que a part de l'incòmode que estàvem tenint davant a desenes de persones ballant a centímetres dels nostres llocs, no veiem res de res.

Canvi de lloc i tornada a posar la mirada fixa al concert.

Oques Grasses feia el que se li dóna millor, fer riure i ballar a la gent. Sonaren cançons com "Cul", "Sexy", "Fill de Maria", "Coet" entre d'altres, i clar, el públic les cantava al 100%. Cal dir que el concert va ser bastant "crescendo", fins a un punt que la gent ja no podia aturar la bogeria. Bromes, rialles, balls... un vespre que molta gent recordarà durant molt de temps. 

Salut i música!

Roig