El divendres 23 de novembre Marcel Cranc presentà el seu nou disc "Fe" (Runaway Records, 2018) al teatre Xesc Forteza i clarament, nosaltres no ens ho volíem perdre. El disc al contrari dels anteriors, estava gravat per ell en solitari, així que el concert també seria solista. La seva veu, el piano de cua i diferents "joguines" fer experimentar amb diferents sons, això era el que hi hauria amunt l'escenari. Arribàrem al teatre i com sempre als seus concerts, es respirava un ambient càlid i proper. I allà començava en Marcel al piano de cua. El concert va ser molt diferent dels anteriors que havíem assistit. Mitjançant sintetitzadors, delays a la veu i amb una actitud més intensa i madura, vérem a Marcel Cranc amb una faceta més innovadora que mai...
El concert tingué diversos episodis i cares. Per una part la de sempre, el Marcel Cranc romàntic i cantautor, amb lletres que et deixen els pèls de punta, però per una altra banda també vérem una nova cara més moderna, amb cançons on la veu estava processada a l'estil de robot, fent percussió amb el mateix piano, algunes veus amb reverb eterna o també qualque vegada amb samples de bateria pop. Tot això, per donar un show distint i nou. La veritat és que sempre està bé innovar i provar noves coses, sempre que no sigui un canvi total radical que canviï l'essència de l'artista. Marcel Cranc va fer una actuació molt completa on va tocar totes les seves grans cançons, que no es deixà les nostres preferides "Furtivament", "Morfina", "Voler ser" o la versió "Smells Like Teen Spirit" dels Nirvana, tot un clàssic.
En definitiva, un gran vespre de les mans del músic senceller Marcel Cranc (Miquel Vicens), que cada dia demostra més que és un dels grans artistes de l'illa.
Lluís Terrasssa.
