Després d'una llarga i dura espera, al final, va arribar el festival més esperat de l'any per molta gent, el Primavera Sound Festival de Barcelona.
Eren les 16:00 del dijous 28 quan vam agafar l'avió cap a la capital catalana i tot duna en arribar, ens vam anar cap al festival (sí, amb les maletes del viatge)
Arribàrem al recinte del festival (Parc del Fòrum) damunt les 19:45, deixarem les bosses al stand de Runaway Discos, i vàrem córrer per arribar al concert de Cheatahs, banda londinenca que ens agrada bastant.
En acabar vam anar just al costat, que tocava Viet Cong, banda de punk-rock que no coneixíem i que ens va sorprendre bastant.
The Replacements fou el pròxim grup en veure, banda americana d'indie rock que tenen cançons com "Here Comes A Regular" o "Bastards Of Young" que mai ens cansem d'escoltar-les, molt bon grup.
Una de les millors bandes del festival per nosaltres havia de ser la següent, Brand New, però abans de la seva actuació, vàrem tenir temps de veure mitja horeta a Antony & The Johnsons, grup que et transmet molts de sentiments i que segur que més d'un seguidor va plorar escoltant la seva increïble veu.
El següent concert va ser per Brand New, que sense dubte va ser una de les millors actuacions del festival.
Mitjançà indie-rock i punk, el grup americà va fer botar i tornar boig a tot l'escenari "Adidas Originals", escenari que se'ls hi va quedar molt petit.
Tinguérem temps de veure una estona a Spiritualized i per finalitzar el dia vérem als americans The Black Keys, grup que ja havíem pogut veure al BBK Live.
El grup va fer un concert que per nosaltres no va ser res de l'altre món, ja que el so estava molt fluix, l'actitud dels músics era nefasta, i sobretot, de cançons conegudes en varen tocar ben poques (i mira que nosaltres ens hem escoltat profundament tots els seus discs).
Sincerament, si ho haguéssim sabut abans del concert, haguérem anat a veure a Chet Faker, ja que també ens feia moltes ganes veure'l i al final vàrem decidir pels Black Keys. Fi del Dijous.
Divendres, segon dia de festival.
Arribarem al recinte damunt les 19:30 i tot duna en arribar, vàrem caminar cap a l'escenari més enfora de tot el festival, el "Heineken"
Patti Smith era la que tocava i clar, nosaltres no ens ho volíem perdre.
L'eterna musa del punk rock va fer tornar boig a tots els seus seguidors i mitjançà cançons com "Because The Night", "Gloria: In Excelsis Deo", etc. i la seva gran actitud, va fer un concert digne d'admirar. Ja els hi agradaria a molts d'artistes tenir tanta força i voluntat com ella als 68 anys de vida.
Cal dir que durant el camí cap al concert de Patti Smith ens vàrem aturar 5 minuts a veure l'actuació de The New Pornographers, grup que ens va cridar molt l'atenció pel seu nom tan peculiar.
The Julie Ruin, Belle & Sebastian, The Church i Sleater-Kinney foren els següents grups que vàrem veure, que si ens haguérem de quedar entre un dels quatre, aquest seria Sleater-Kinney, ja que el trio femení de punk-rock ens va fer tornar bojos.
Després d'un petit descans vàrem anar a veure Ride, però no els vàrem veure massa, ja que sincerament no és el nostre estil preferit.
Per acabar la nit vàrem veure a 2 grups de rock-electrònica, a Alt-J i a Ratatat.
D'Alt-J ens esperàvem molt més i sincerament, ens vàrem defraudar un poc, ja que no sabíem que fos un grup tan "electro de tranquis" i al final, es va fer avorrit.
De Ratatat, tot el contrari. Ens esperàvem poquet d'ells, però la veritat és que vàrem gaudir molt del seu concert ple de guitarrades i sons electrònics, que donaren per finalitzada el nostre segon dia de festival.
Dissabte, tercer i darrer dia del festival.
Començarem el festival amb força, ni més ni manco que amb el grup Fucked Up.
Els canadencs feren vibrar tot el trespol del festival mitjançant rock dur i punk on destacàrem la gran actitud del seu cantant, el gegant Damian Abraham.
The Bohicas, grup d'art rock amb tocs punk, molt semblant a Arctic Monkeys o Franz Ferdinand, va ser el següent.
El grup londinenc va fer un concert que tot el públic gaudí. Nosaltres no coneixíem a aquesta banda i la veritat és que ja ens hem apuntat el seu nom pel futur... ja veureu... d'aquí poquet seran bastant coneguts.
El següent torn fou per Tori Amos, cantautora pèl-roja que ens cridà molt l'atenció, ja que tocava amb dos pianos i dos micros, que els canviava uns quants pics a cada cançó.
Interpol, va ser la penúltima banda que vàrem veure, que mitjançà cançons com "The Heinrich Maneuver", "Rest My Chemistry", "Pioneer To The Falls" o "All The Rage Back Home" ens va fer vibrar per dins com cap grup ho va fer durant el festival.
I el darrer grup del festival per nosaltres va ser els Strokes.
The Strokes, banda mítica que des del 2003 no tocava a Barcelona, va fer un concert ple d'energia i força on tot el públic gaudí de manera descomunal i donaren quasi per finalitzat el festival. Això sí, el so molt fluix, igual que els Black Keys.
No faltaren cançons com "Last Night", "Under Cover Of Darkness", "Machu Pichu" o "Reptilia", cançons que la gent cantà amb moltíssima força.
Aquest va ser el darrer que vàrem veure, ja que després vàrem haver de partir per poder collir el metro.
Ens hauria agradat veure a grups que ens hem perdut com són Damien Rice, James Blake, Jungle, José Gonzalez, Caribou, Babes in Toyland, Chet Faker, etc. però bé, esperem que en un futur els puguem veure.
La sort és que demà mateix partim cap al NOS Primavera Sound de Porto (Portugal) i podrem veure als grups Damien Rice, Jungle, Babes in Toyland, Caribou, a més de repetir Antony & The Johnsons, Interpol, Patti Smith, entre d'altres.
Per acabar volem dir-vos que no tenim fotos de tots els grups que vàrem veure, ja que a un festival fer fotos fora estar acreditat és bastant difícil, ja que els escenaris estan molt enfora.
Gran Primavera Sound 2015, ens veiem l'any que ve si tot va bé, salut i música!
Lluís Terrassa.
Dijous 28
The Replacements
