The Cynics arribaven a Mallorca, la banda pionera del garage dels anys 80, i ho feia amb un sold out a una sala totalment nova per nosaltres, The One (S'escorxador). Els de Pittsburgh, Pensilvania aterraven després d'uns dies de tempesta per les nostres terres, fet que va condicionar el canvi de sala, però el que ningú sabia és que el vertader temporal era el que arribaria el vespre amb els americans.
La gent estava reunida de prest, perquè els Cynics no estarien sols. Go Cactus i Los Amazonas serien els encarregats d'escalfar l'ambient i començar la festa, 2 bandes locals d'estils semblants que apunten ben alt. Bones actuacions i hora de pujar les revolucions. Michael Kastelic, Gregg Kostelich, Pablo González i Angel Kaplan (aquests 2 darrers asturians) es pujaren a l'escenari i allò es va omplir tant que no es podia ni respirar. Clar, a Mallorca fa 2 gotes i tothom treu la roba d'hivern, però allà dintre feia 30 graus fàcilment i no era perquè no hi hagués aire condicionat... i entre tothom boja ballant i el contacte de la gent, allò era una cuina. Però bé, segurament a ningú li va importar massa, ja que davant tenien a tot uns mestres del gènere.
Els de USA varen fer un concert brillant repassant tots els seus èxits i no deixaren a ningú parat en cap moment. "Baby, What's Wrong", "Way, It's Gonna Be", "I Need More" o "Abba" foren de les cançons més aclamades pel públic. Aquella nit va ser màgica, el carisma i la simpatia de Michael era de 10, saludant a tota la gent de primera fila (boja cridant el seu nom), on fins i tot convidà a 5 o 6 a pujar amunt l'escenari amb ell.
La nit del divendres 13 va ser per recordar... moltíssima gent coneguda, en família com dirien alguns, on tothom tenia una raó i un motiu per ser allà... gaudir d'una de les bandes TOP del gènere i que al final, superà totes les expectatives.
Lluís Terrassa.
