The Cynics | Beach Horror Party | The One "S'escorxador" | Palma | Mallorca | 13/09/2019

The Cynics arribaven a Mallorca, la banda pionera del garage dels anys 80, i ho feia amb un sold out a una sala totalment nova per nosaltres, The One (S'escorxador). Els de Pittsburgh, Pensilvania aterraven després d'uns dies de tempesta per les nostres terres, fet que va condicionar el canvi de sala, però el que ningú sabia és que el vertader temporal era el que arribaria el vespre amb els americans.

La gent estava reunida de prest, perquè els Cynics no estarien sols. Go Cactus i Los Amazonas serien els encarregats d'escalfar l'ambient i començar la festa, 2 bandes locals d'estils semblants que apunten ben alt. Bones actuacions i hora de pujar les revolucions. Michael Kastelic, Gregg Kostelich, Pablo González i Angel Kaplan (aquests 2 darrers asturians) es pujaren a l'escenari i allò es va omplir tant que no es podia ni respirar. Clar, a Mallorca fa 2 gotes i tothom treu la roba d'hivern, però allà dintre feia 30 graus fàcilment i no era perquè no hi hagués aire condicionat... i entre tothom boja ballant i el contacte de la gent, allò era una cuina. Però bé, segurament a ningú li va importar massa, ja que davant tenien a tot uns mestres del gènere. 

Els de USA varen fer un concert brillant repassant tots els seus èxits i no deixaren a ningú parat en cap moment. "Baby, What's Wrong", "Way, It's Gonna Be", "I Need More" o "Abba" foren de les cançons més aclamades pel públic. Aquella nit va ser màgica, el carisma i la simpatia de Michael era de 10, saludant a tota la gent de primera fila (boja cridant el seu nom), on fins i tot convidà a 5 o 6 a pujar amunt l'escenari amb ell.

 La nit del divendres 13 va ser per recordar... moltíssima gent coneguda, en família com dirien alguns, on tothom tenia una raó i un motiu per ser allà... gaudir d'una de les bandes TOP del gènere i que al final, superà totes les expectatives.

Lluís Terrassa.

Berri Txarrak | Ikusi Arte Tour | Es Gremi | Palma | Mallorca | 04/05/2019

Berri Txarrak, aquella banda que ha marcat tota una generació durant moltíssims d'anys anunciava el seu acomiadament dels escenaris. Ho feia anunciant una gira (Ikusi Arte Tour) i per sort de nosaltres, Mallorca estava a la llista dels darrers concerts.

La data era el dissabte 4 de maig i la localització era la millor possible, la sala Es Gremi. Després d'uns quants mesos per terreres irlandeses, tornàvem a acudir a un concert gran a l'illa i clar, ho fèiem amb unes ganes immenses.

Arribàrem a la sala a les 22.00 h, just abans de Berri Txarrak, ja que per feina no poguérem veure als nostres companys Siberian Escape i Bay City Killers.

Sonaren les 22.30 h i els de Lecumberri (Navarra) pujaren amunt l'escenari. Des del primer moment començaren amb força i el públic ho agraí moltíssim. És d'admirar la potència amb la qual sona la banda, on cal recordar que només són 3 músics. Amb un bateria (Galder Izagirre), un baixista (David González) i una veu/guitarra (Gorka Urbizu), sonen com si fossin 10. Els Berri feren un concert variat i del gust de tothom, fent un repàs a tota la seva trajectòria (25 anys) i tocant clarament temes del seu darrer disc "Infrasoinuak" (Only In Dreams, 2017). Fins i tot es varen atrevir amb qualque versió com la de "Sols El Poble Salva Al Poble" de Kop (que realment és una cançó enregistrada per les 2 bandes), la de "Toro" del Columpio Asesino i també qualcuna més funky. Al cap i a la fi, sempre hi ha moments per riure i canviar una mica el xip. Cançons com "Denak ez du balio", "Spoiler!", "Lemak, Aingurak", "Hitzen Oinarri Ahula" o "Katedral Bat" foren de les més aclamades, "Maravillas" ens posà els pèls de punta amb Gorka tot sol amunt l'escenari en acústic i amb "Zuri" o "Oreka" ja la bogeria de tothom sobrepassà el llindar màxim.

En definitiva, un concert d'una banda mítica, que se l'enyorarà molt i que esperem que aquesta pausa no sigui per sempre. La gent s'ho passà com nins petits i nosaltres no vàrem ser menys! Moltes gràcies a Can Puc Produccions i a l'Atomic Garden per dur-los i com sempre pel bon tracte cap a El món del Rock. Més gent com vosaltres fa falta a aquest món. Fins sempre Berri Txarrak, eskerrik asko.

Lluís Terrassa.

XVII Fira Internacional del Disc a Mallorca | Segon Dia | Trallery, Main Line 10, Satellites, Go Cactus, Bilo | Palma Arena | Palma | Mallorca | 21/10/2018

Érem a diumenge 21 d'octubre i la segona jornada de la fira del disc 2018 es posava en marxa. Després d'un gran primer dia amb bones actuacions i compres interessants de discs, afrontàvem el 2n match amb moltes ganes.

El matí començà amb 2 bandes que estan pujant amb molta força, els Bilo i Go Cactus, que actuaven dins el cicle de l'art jove. Psicodèlia i rock alternatiu per una part i garatge surf per l'altre, 2 actuacions perfectes per començar el dia amb energia. Sense dubte a Mallorca tenim un bon nivell i així ho demostraren aquests dos grups.

Aturada per menjar alguna cosa i preparar-se pel que venia, una tarda frenètica i potent plena de música, on Trallery serien els primers a fer despertar a tothom del descans post-dinar. Thrash metal a rompre, energia i molta actitud. El que fa aquest trio mallorquí damunt l'escenari no té paraules. Feren un concert TOP, com si allò fos el Wacken o el Ressu, fent que tothom al·lucinés i vibrés amb ells. D'aquí poquet trauran nou material discogràfic i estem impacients per escoltar-ho, però mentre, seguirem escoltant la seva obra d'art "Spiritless" i assistint als seus concerts bomba.

Els nostres amics de Main Line 10 foren el que seguiren amb la festa. Tenien una tasca difícil, que era seguir amb el nivell que havia deixat Trallery, però això no va ser un problema per ells. Des del primer tema la banda repartí hardcore a tota pastilla i tota la gent del concert anterior es quedà amb ells. Punk melòdic, hardcore, skate... els Main line 10 sempre són una festa en directe i així també va ser a la fira del disc. Nou temes del disc "The Fox", però també clàssics, fent que tots els seus fans els acompanyessin cantant durant tota l'actuació.

I per finalitzar tocaren els The Cicely Satellites (Satellites pels amics). Jordi, Puter, Luis i Aleph feren el que millor saben fer, tocar amb la mateixa essència que quan començaren. Indie Punk Experimental per fondre tots els cossos dels assistents en un concert on va destacar l'actitud, la posada en escena, els efectes i com no, les bones cançons. Els Satellites mai moren ni ho faran.

Una fira per recordar on sense dubte hi va haver una programació artística excel·lent, amb estils varis, però sempre amb molta qualitat. Ens veim l'any següent.

Lluís Terrassa.

Bilo

Sant Sebastià 2018 | Peter & The Test Tube Babies, The Parrots, Medina Azahara, La Gran Orquesta Republicana | Palma | Mallorca | 20/01/2018

Sant Sebastià sempre és una data marcada en vermell al calendari per a tot mallorquí amant dels concerts i les torrades. Diversos escenaris per tot el centre de Palma ambienten una festa inundada de gent any darrere any. El cartell d'artistes sempre sol ser bastant complet per a tots els gustos, però també sobretot, sempre hi sol haver molta polèmica. Aquest any no seria diferent, però cal dir que va haver-hi qualque grup molt interessant.

Arribàrem a Palma damunt les 20 i com és habitual, la primera cosa que férem no és agafar les càmeres, sinó anar a torrar un bon sopar. Lo primer és lo primer.

Començàrem el nostre vespre amb els Medina Azahara, heavy clàssic espanyol per escalfar els motors. Actius des del 1979 però amb les mateixes ganes des del principi, els de Còrdova ho donaren tot amunt l'escenari i feren passar-so en gran als seus seguidors.

El segon grup de la nit va ser la gran estrella per a nosaltres. Els Peter & The Test Tube Babies. Els anglesos aterraven a Mallorca per fer vibrar Sant Sebastià amb el seu potent punk, i així ho varen fer. Tot el col·lectiu mallorquí punk es reuní per assistir al concert dels de Peacehaven, tota una cita per la història pel gènere a les illes. Banda formada l'any 1977, considerats un dels pares del Punk Pathetique i amb més duna dotzena de treballs de llarga duració. Sense dubte la seva actuació va ser tot un espectacle pels fans i per tots els assistents.

Continuàrem amb The Parrots, la banda garatgera procedent de Madrid. El power trio seguí amb la festa a la placa Jacint Verdaguer i va fer ballar a tot el públic amb la seva música bruta, potent i melòdica. El Rock'n'roll sempre és una bona opció a tenir en compte.

I per acabar la nit vàrem veure als nostres amics de La Gran Orquesta Republicana, que sempre són un tir segur. La banda mítica mallorquina féu un concert brillant ple de ska i rock, fent que el final del nostre pas per Sant Sebastià fos alegre, divertit i de profit. Una canya de concert.

En definitiva, un Sant Sebastià semblant als anteriors, amb coses bones i dolentes, però sempre amb el seu propi encant d'una ciutat nostra. També cal dir que se'ns escapà qualque grup, però pels horaris establerts no poguérem veure. És pràcticament impossible anar en 10 minuts de Jacint Verdaguer a la plaça de la Reina per exemple. Esperem que l'any següent, com a mínim, sigui com el d'enguany, però sempre amb coses millors i diferents.

Lluís Terrassa.

Medina Azahara

Black Cats | Presentació "Lost Boys" | Casa Planas | Palma | Mallorca | 08/12/2018

El dissabte 8 de desembre tornàrem a la nostra estimada Casa Planas, la nova sala de Palma que s'està convertint ja en un clàssic per nosaltres. La causa no era altre que la presentació del nou disc dels Black Cats, anomenat Lost Boys (Runaway Records, 2018). Arribàrem a la sala a l'hora indicada i l'ambient creixia a poc a poc. Damunt les 21.30 el grup pujà a l'escenari i la festa començà. Rockabilly i rock'n'roll clàssic a fondre. Els Black Cats feren de cap a peus el nou disc i la gent quedà encantada. Ja són bastants les vegades que hem assistit a actuacions del trio mallorquí i cada un supera sempre l'anterior. Sempre hem pensat que són un dels grups amb més tècnica de l'illa i així ho demostra Jo Pro a la guitarra, Òskar al contrabaix i Charly a la bateria.Tot un luxe de concert i així ho va agrair la gent. Fins a la pròxima!

Lluís Terrassa.