Érem a diumenge 21 d'octubre i la segona jornada de la fira del disc 2018 es posava en marxa. Després d'un gran primer dia amb bones actuacions i compres interessants de discs, afrontàvem el 2n match amb moltes ganes.
El matí començà amb 2 bandes que estan pujant amb molta força, els Bilo i Go Cactus, que actuaven dins el cicle de l'art jove. Psicodèlia i rock alternatiu per una part i garatge surf per l'altre, 2 actuacions perfectes per començar el dia amb energia. Sense dubte a Mallorca tenim un bon nivell i així ho demostraren aquests dos grups.
Aturada per menjar alguna cosa i preparar-se pel que venia, una tarda frenètica i potent plena de música, on Trallery serien els primers a fer despertar a tothom del descans post-dinar. Thrash metal a rompre, energia i molta actitud. El que fa aquest trio mallorquí damunt l'escenari no té paraules. Feren un concert TOP, com si allò fos el Wacken o el Ressu, fent que tothom al·lucinés i vibrés amb ells. D'aquí poquet trauran nou material discogràfic i estem impacients per escoltar-ho, però mentre, seguirem escoltant la seva obra d'art "Spiritless" i assistint als seus concerts bomba.
Els nostres amics de Main Line 10 foren el que seguiren amb la festa. Tenien una tasca difícil, que era seguir amb el nivell que havia deixat Trallery, però això no va ser un problema per ells. Des del primer tema la banda repartí hardcore a tota pastilla i tota la gent del concert anterior es quedà amb ells. Punk melòdic, hardcore, skate... els Main line 10 sempre són una festa en directe i així també va ser a la fira del disc. Nou temes del disc "The Fox", però també clàssics, fent que tots els seus fans els acompanyessin cantant durant tota l'actuació.
I per finalitzar tocaren els The Cicely Satellites (Satellites pels amics). Jordi, Puter, Luis i Aleph feren el que millor saben fer, tocar amb la mateixa essència que quan començaren. Indie Punk Experimental per fondre tots els cossos dels assistents en un concert on va destacar l'actitud, la posada en escena, els efectes i com no, les bones cançons. Els Satellites mai moren ni ho faran.
Una fira per recordar on sense dubte hi va haver una programació artística excel·lent, amb estils varis, però sempre amb molta qualitat. Ens veim l'any següent.
Lluís Terrassa.
Bilo